Calp alberga un ric patrimoni arqueològic i històric que es remunta a l'Edat del Bronze, present en els jaciments de Cocentari i vessant oriental d'Ifac.
El poblament en Època Ibèrica se situa novament en Ifac i al Tossal de l'Empedrola, on perviuen les restes d'una torre guaita del segle IV a. C.
Durant el període romà la població es localitza en l'enclavament costaner de Banys de la Reina, detectant-se, així mateix, mostres d'esta cultura en la zona de l¡Enginent.
Es castell del Mascarat construït en època islàmica -segles XI, XI- i utilitzat també després de la conquesta cristiana, i sa Pobla d'Ifac són un clar exponent del poblament durant l'Edat mitjana.
L'Edat Moderna està representada pel Torreó de la Peça -primera mitat del segle XVI-, baluard defensiu que constituïx l'única resta de l'antic recinte emmurallat de la vila, i per la Casa Nova -finals del segle XVII i principis del XVIII-, masia fortificada dotada d'un superb matacán sobre la seua porta d'entrada i d'espitlleres que facilitaven la seua defensa.
Els riu raus del Cocó i del Ràfol, edificacions rurals típiques de la comarca de la Marina Alta destinades a l'elaboració de la pansa, i el Molí del Morelló són exemples representatius de les edificacions del segle XIX.