Situat sobre una xicoteta elevació a la vora del passeig marítim de la platja de l'Arenal, el Molí del Morelló ocupa l'extrem més occidental de l'anomenada zona arqueològica de Banys de la Reina.
És un edifici representatiu de la tipologia dels molins de vent fariners de la Comarca de la Marina Alta, i en això radica el seu fonamental interés.
Es tracta d'una construcció aïllada, cilíndrica, més alta que ampla, que s'alça sobre el sòl natural (tosca). Està construïda bàsicament amb pedra viva facetada i travada amb abundant morter de calç, configurant un gran mur.
La porta, de llinda i orientada al sud-oest, està construïda amb carreus de pedra tosca. Per ella s'accedia a la planta baixa, des d'on arrancava una escala de planta semicircular de la qual es conserven tots els seus escalons (dèsset aproximadament). Per esta escala s'accedix al pis superior on se situaria la maquinària del molí, així com una xicoteta cambra, de la qual romanen encara dos bigues.
La volta que subjectava eixe pis superior està construïda amb carreus de tosca, travats amb morter de calç, que es conserva encara íntegrament. Així mateix, s'observa encara un orifici de secció quadrangular corresponent al pas de la canalització per on es conduïa la farina.
El mur exterior va ser reforçat, en la seua base, amb un cintrell de la mateixa obra de maçoneria del conjunt i carreus de tosca.
En el pis superior estan obertes dos finestres, una damunt de la porta i l'altra contraposada. No queden restes del cobriment original superior; roman, no obstant això, l'estructura de maçoneria sustentada sobre l'extrem superior del mur del molí, que va aguantar, fins fa pocs anys, una teulada de dos aiguavessos, amb el qual va ser cobert el molí a partir dels anys quaranta, quan va ser utilitzat com a habitacle i estable pels seus propietaris.
Quant al moment de construcció del molí, sabem que en 1792 el botànic Cavanilles va explorar en profunditat tota la zona del Morelló, trobant els primers rastres de mosaics en el jaciment romà dels Banys de la Reina, però sense citar, en cap moment, l'existència de torre de defensa o molí en eixe àrea.
En el Diccionari de Pascual Madoz de 1845 no s'esmenta cap molí fariner a Calp, ni de vent ni d'aigua. No obstant això, en el pla de F. Coello referent a Calp de l'any 1859, ja apareix el citat molí, per la qual cosa podem situar el moment de construcció del molí durant la primera mitat del segle XIX, període en el qual van ser construïts molts dels molins de vent de la Marina Alta.
En el cens de solars i vivendes de 1893 el propietari del molí i moliner, era Pedro Ferrer Signes, nascut en 1825. Possiblement esta persona va ser el constructor del molí i també, amb la seua mort, acabara la vida útil d'este.
En la primera dècada del segle XX, el molí i gran part de les terres limítrofes passen a ser propietat d'Antonio Llopis, terratinent de Benissa. Pocs anys més tard, ja en el cadastre de 1916, estes terres són propietat de la filla de l'esmentat Antonio, Teresa Llopis Ivars.
Finalment esmentar, com a curiositat, que a l'interior del molí existix un "grafitti" situat sobre l'arrancada de l'escala. Es tracta de la representació d'un vaixell, les mesures del qual són 57x39 centímetres. El seu estat de conservació és acceptable, encara que sobre ell apareixen inscripcions més modernes. Representa a un vaixell de dimensions considerables, perquè té tres pals i diverses veles, dos d'elles triangulars de tipus llatí, segons esta tipologia no es tractaria d'un llaud o embarcació pesquera, sinó d'un vaixell dedicat al comerç de cabotatge.