El “Penyal d’Ifac”, símbol de la Costa Blanca, s’alça en la mar com una roca calcània d'uns 50.000 m2, amb 332m d’alçada i un kilòmetre de longitud. Unit a la terra per un estret istme, és el resultat d’una esgolada de la “Serra d’Oltà”, un dels accidents geogràfics més singulars i bells de tot el litoral mediterrani.

És un dels espais naturals més visitats, punt de trobada de submarinistes, escaladors i senderistes.                                    

El recorregut consta d'unes 2 hores i mitja de durada i comprèn dos trams.

 El primer tram arriba fins el túnel d’uns 30m, construït en 1918 per a posar fi a les perilloses escalades. Passa per un sender prou regular en el que trobarem dos miradors: el de Poniente i el d’el botànic Cavanilles, amb vistes precioses de les platges i cales de ponent. Entre la lavanda i els pins que creixen de manera garirebé horitzontal per efecte del vent, travessarem les restes del poblat ibèric (s.IV a.C).

Per l’interior del túnel condicionat amb maromes de corda, per a evitar caure, arribem a la part del Llevant, on trobarem espart, romení, sabines i ginebró. Ací el sender es fa més estret i comença un tram més complicat degut a la pendent i al relleu que ens porta fins el cim i que val la pena recórrer per a viure la sensació de estar tocant el cel amb la mà i gaudir de les espectaculars panoràmiques del Mediterrani. Els dies més clars es pot visualitzar l’illa d’Eivissa.

Al Penyal d’Ifac s’hi han establert diversos poblats des de temps immemorials. Al costat occidental hi ha constància d’un poblat iber. Durant l'època romana la població va baixar a l'istme, i durant l' Edat Mitjana es va tornar a ocupar, cal destacar la Pobla Medieval, del segle XII, fins que degut als atacs per via marítima, els seus habitants van decidir baixar al poble i crear un nou sistema de defensa. El penyal ha sigut propietat de diferents particulars fins que en 1987 va passar a ser propietat de la Generalitat Valenciana, que el va declarar Parc Natural.

La seua vegetació ha estat estudiada des de 1971, en temps del botànic Cavanilles i són prop de 300 espècies les que formen la comunitat vegetal amb importants endèmics valencians considerats entre els més amenaçats de la flora ibèrica. Entre la fauna destaca la presència d’aus com el falcó Eleonor o el corp marí, amb unes 80 varietats en total considerant les migratòries, errants i nidificatives.

Entre la fauna i flora marina que alberga en els seus penya-segats, podem destacar els líquens, algues, porífers y peixos variats, amb una important presència de corall mediterrani i una important comunitat d’algues que indiquen el bon estat de les aigües.

Recorda que per a poder visitar el parc, és imprescindible reservar una cita prèvia.